INFORMACIÓ BÀSICA
IDENTIFICACIÓ
La posidònia no és una alga, sinó una fanerògama marina, concretament una angiosperma, és a dir, una planta amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits. Les tiges s’anomenen rizomes, ja que són subterrànies, i creixen en dos direccions: horitzontal, de les que surten les arrels i serveixen per estendre’s, i vertical, de les que surten feixos de 4 a 8 fulles. Les fulles són allargades d’un verd intens, d’un centímetre d’ample i de fins a 1,5 metres de longitud, absorbeixen nutrients i realitzen la fotosíntesi. La posidònia creix aproximadament 1 cm/any i forma praderies de fins a 8 km de llargària, en què en 1 m² pot haver fins a 10.000 fulles.
EDAT
Com a espècie, els fòssils més antics de posidonia són del Cretaci, fa uns 120 milions d’anys. Però com a organisme, es tracta d’un dels més longeus actualment, havent-se trobat a les Illes Balears un amb una edat d’uns 100.000 anys.
HÀBITAT
Es troba entre els 0 i els 50 metres de profunditat en aigües càlides, amb una temperatura òptima entre els 15ºC i els 20ºC, i cristal·lines, no contaminades, sobre substrats durs (rocosos) i tous (arenosos).
DISTRIBUCIÓ
És endèmica del mar Mediterrani, el que significa que només es troba de manera natural en aquesta zona del món. L’àrea total coneguda és de 12.247 km².
INTERACCIÓ ENTRE ESPÈCIES
Més de 400 espècies vegetals i 1000 animals habiten les praderies de posidònia, on troben un hàbitat en el qual descansar, alimentar-se i reproduir-se.
REPRODUCCIÓ
Reproducció sexual
Es dóna gràcies a la producció d’inflorescències que contenen entre 3 i 10 flors hermafrodites, aquestes donen lloc a fruits, anomenats olives, que es dispersen.
Reproducció asexual
Es dóna per estolons, brots laterals que surten de les tiges (rizomes) i creixen horitzontalment, és per això que una mateixa planta pot arribar a fer km i km de longitud total.
COMPORTAMENT
Les fulles presenten un cicle anual en què es desenvolupen, creixen i es perden. Neixen al final de l’hivern i al començament de l’estiu és quan hi ha més quantitat, són més grans i més verdes. Les altes temperatures fan que molts organismes colonitzin les praderies, pel que no arriba bé la llum i les fulles no poden dur a terme la fotosíntesi, adquireixen una coloració groguenca, després bruna i finalment moren. Les fulles romanen unides a la tija fins la tardor, en què són arrencades pel fort onatge, procés que acaba entre el gener i el març.
Les boles de fibres són restes de fulles mortes i rizomes barrejats amb sorra, es veuen a les platges a l’hivern i principi de la primavera.
La floració es dóna entre setembre i novembre i no cada any, sinó que cal que l’estat de la praderia i les condicions ambientals siguin adequats.
L’oliva (fruit) apareix entre el març i el juny.
ESTAT DE CONSERVACIÓ
Catalogada per la UICN
Mínima preocupació
Catalogada per el CITES
No catalogada
Catàleg espanyol d’espècies amenaçades
No catalogada però inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial en el Mediterrani
Directiva hàbitat
Hàbitat prioritari a conservar dins del territori de la Unió Europea (hàbitat 1120)
Legislació pesquera
Es prohibeix usar arts de pesca com la pesca del bou (arrossegament), el cèrcol o les dragues sobre fons marins en què hi hagi fanerògames marines (CE nº1967/2006)