AMENACES
ABIÒTIQUES
Pesca d’arrossegament
Les xarxes capturen tot el que troben al seu pas i danyen les praderies, en xifres poden arribar a arrencar fins a 1000 kg de fulles (pes sec) per hora. També provoca terbolesa, anòxia (dèficit d’oxigen) i excés de nutrients. És il·legal en fondàries inferiors als 50 metres.
Fondeig d’embarcacions
Amb estructures permanents (com morts) o amb àncores i cadenes, arrenquen la posidònia del seu substrat i desprenen pintures i antioxidants que resulten tòxics.
Construcció
Ports esportius i pesquers, trencaonades, platges artificials i altres edificacions a la línia de la costa. Destrueixen les praderies, modifiquen l’hidrodinamisme, podent intensificar els fluxos d’aigua, i els sediments provoquen l’enterrament de la planta i terbolesa, que obstaculitza l’arribada de llum, impedint que la posidònia realitzi la fotosíntesi i mori.
Pesca de marisc
Es llauren grans extensions per eliminar la vegetació i permetre el creixement de mol·luscs.
Dragatge
L’extracció de sediments causa, directament, la pèrdua completa de les praderies i, indirectament, mobilització de restes, terbolesa i excés de nutrients.
Residus
Plàstics i productes tòxics d’ús comú, com la crema solar.
BIÒTIQUES
Espècies exòtiques invasores
Com altres plantes marines que competeixen pels recursos i poden modificar les característiques de l’hàbitat. Això provoca la destrucció o el desplaçament de les praderies.
Algues invasores
Es desenvolupen bé quan augmenten les temperatures. Competeixen pels recursos i es disposen a sobre de la posidònia, impedint que li arribi la llum i que realitzi la fotosíntesi, provocant la seva mort, a més de produir substàncies nocives que maten els éssers vius que habiten la posidònia.
CONCLUSIONS
Per tot això en pocs anys la posidònia ha vist reduïda la seva extensió:
A España un 29%
A Formentera d’un 30% a un 40%
A Francia un 9%
A Italia un 25%
A Albania un 16%
A Túnez un 2%