AMENACES | Posidonia oceanica

AMENACES

ABIÒTIQUES

Pesca d’arrossegament

Les xarxes capturen tot el que troben al seu pas i danyen les praderies, en xifres poden arribar a arrencar fins a 1000 kg de fulles (pes sec) per hora. També provoca terbolesa, anòxia (dèficit d’oxigen) i excés de nutrients. És il·legal en fondàries inferiors als 50 metres.

Fondeig d’embarcacions

Amb estructures permanents (com morts) o amb àncores i cadenes, arrenquen la posidònia del seu substrat i desprenen pintures i antioxidants que resulten tòxics.

Construcció

Ports esportius i pesquers, trencaonades, platges artificials i altres edificacions a la línia de la costa. Destrueixen les praderies, modifiquen l’hidrodinamisme, podent intensificar els fluxos d’aigua, i els sediments provoquen l’enterrament de la planta i terbolesa, que obstaculitza l’arribada de llum, impedint que la posidònia realitzi la fotosíntesi i mori.

Pesca de marisc

Es llauren grans extensions per eliminar la vegetació i permetre el creixement de mol·luscs.

Dragatge

L’extracció de sediments causa, directament, la pèrdua completa de les praderies i, indirectament, mobilització de restes, terbolesa i excés de nutrients.

Residus

Plàstics i productes tòxics d’ús comú, com la crema solar.

Contaminació per abocaments

Els compostos dels quals s’acumulen als teixits de la posidònia i resulten tòxics, produeixen terbolesa que obstrueix el pas de la llum i soterren progressivament la planta.

Dels vaixells, com combustibles i olis.

Domèstics.

Industrials, com carbó, petroquímics, detergents, fertilitzants, herbicides, plaguicides, paper, metalls pesants, sal, etc.

Les plantes de dessalatge aboquen productes nocius i salmorra, augmentant la concentració de sal a les zones amb presència de posidònia, superant el seu llindar de tolerància.

A l’estiu augmenta la població a causa d’un turisme massiu, de manera que les depuradores se saturen per sobre de les seves capacitats i deixen anar l’aigua sense estar suficientment depurada.

Eutrofizació

Es tracta d’un excés de matèria orgànica i nutrients (essencialment nitrogen i fòsfor) procedents d’aigües residuals, pluges, rius, aqüicultura, contaminació atmosfèrica i fertilitzants agrícoles.

Aquest excés provoca la proliferació de fitoplàncton i algues que redueixen el nivell de llum que pot arribar a la planta, limitant la fotosíntesi i el creixement.

S’incrementa l’activitat microbiana, que causa l’anoxificació (disminució de l’oxigen disponible) del sediment.

Augmenta la quantitat d’herbívors que s’alimenten de fulles de posidònia, com poden ser la garota o la salpa, disminuint la superfície fotosintètica.
Les partícules orgàniques i inorgàniques augmenten la terbolesa, impedint el pas de la llum.

Les grans concentracions de compostos reduïts del nitrogen (amoni) i el sofre (àcid sulfhídric) són tòxics per les plantes i inhibeixen la fotosíntesi.

La posidònia emmagatzema l’excedent de nitrogen, reduint les reserves de carboni que seran necessàries en èpoques de menor lluminositat.

Canvi climàtic

L’escalfament global i les onades de calor fan augmentar la temperatura de l’aire i de la mar, que fa disminuir la quantitat d’oxigen disponible, minva el creixement de les fulles i els rizomes i quan supera els 28ºC dispara la mortalitat de la posidònia.

L’augment del nivell del mar provoca un desplaçament de les praderies cap a la línia de la costa.

S’incrementa la quantitat i intensitat dels temporals.

Pot augmentar la salinitat i la terbolesa de les aigües.

Es tracta d’un efecte en cadena, ja que la posidònia és clau per segrestar diòxid de carboni i el canvi climàtic redueix la seva extensió fent que hi hagi menys posidònia per segrestar CO₂ i el canvi climàtic s’accentuï encara més.

BIÒTIQUES

Espècies exòtiques invasores

Com altres plantes marines que competeixen pels recursos i poden modificar les característiques de l’hàbitat. Això provoca la destrucció o el desplaçament de les praderies.

Algues invasores

Es desenvolupen bé quan augmenten les temperatures. Competeixen pels recursos i es disposen a sobre de la posidònia, impedint que li arribi la llum i que realitzi la fotosíntesi, provocant la seva mort, a més de produir substàncies nocives que maten els éssers vius que habiten la posidònia.