BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS
INFORMACIÓN BÁSICA
Albalat Oliver, B. (2018). Estudi bibliomètric sobre l’impacte de les activitats antròpiques en les praderies de Posidonia oceanica (L.) Delile a la Mediterrània amb una perspectiva ecoregional. Facultat de Ciències, Universitat d’Alacant (UA). Treball de Fi de Grau en Grau de Ciències del Mar. Alacant.
De Ambrosio, L. & Segovia, E. (2000). Las praderas de Posidonia: importancia y conservación. Propuesta de WWF/Adena. FCM Preimpresión. S.L. Madrid.
Decreto 25/2018 de 27 de julio, sobre la conservación de la Posidonia oceanica en las Illes Balears. Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), 28 de julio de 2018, núm. 93, pp. 25994 a 26042.
Fanerógamas marinas. EcuRed. Web [Consulta: 21 noviembre 2018]
Praderies de posidònia. Fundación para la conservación y recuperación de animales marinos (CRAM). Web [Consulta: 21 noviembre 2018]
Flickr. Web [Consulta: 11 marzo 2019]
Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Life Posidonia. Las praderas de Posidonia. Web [Consulta: 11 marzo 2019]
IMPORTANCIA
De Ambrosio, L. & Segovia, E. (2000). Las praderas de Posidonia: importancia y conservación. Propuesta de WWF/Adena. FCM Preimpresión. S.L. Madrid.
Luque, A. & Templado, J. (Eds.). (2004). Praderas y bosques marinos de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía. Andalucía.
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Aquarium Life. Web [Consulta: 11 marzo 2019]
BIODIVERSIDAD RESIDENTE
Gili i Sardà, J.M. (1982). Fauna de cnidaris de les illes Medes. Treballs de l’Institució Catalana d’Història Natural, vol 10, 175 pp. Barcelona.
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Zabala, M.; Garcia-Rubies, A. & Corbera, J. (2005). Peixos litorals. Col·lecció Norai 10. Badalona.
Alessandro Falleni. Fotografo Naturalista. Web [Consulta: 19 diciembre 2018]
APHOTOMARINE. Web [Consulta: 19 diciembre 2018]
Club d’Immersió Biologia. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Web [Consulta: 19 diciembre 2018]
Flickr. Web [Consulta: 19 diciembre 2018]
World Register of Marine Species (WoRMS). Web [Consulta: 19 diciembre 2018]
ANDREY NEKRASOV. UNDERWATER PHOTOGRAPHER. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
CalPhotos. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Christian König Photography. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Conchology. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Données d’Observations pour la Reconnaissance et l’Identification de la faune et la flore Subaquatiques (DORIS). Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Dryades project. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
European Marine Life. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Hardy’s Internet Guide to Marine Gastropods (& Near Classes). Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
ID-Bio. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
iNaturalist. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
International Bryozoology Association (IBA). Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Norwegian Seaweeds. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Región de Murcia digital. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Science Source. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Seaslugs Guadeloupe. Opisthobranches et Planaires de l’archipel guadeloupéen. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Wikimedia Commons. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
Wikipedia. Web [Consulta: 20 diciembre 2018]
USOS
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Save Posidonia Project. Web [Consulta: 25 diciembre 2018]
AMENAZAS
Albalat Oliver, B. (2018). Estudi bibliomètric sobre l’impacte de les activitats antròpiques en les praderies de Posidonia oceanica (L.) Delile a la Mediterrània amb una perspectiva ecoregional. Facultat de Ciències, Universitat d’Alacant (UA). Treball de Fi de Grau en Grau de Ciències del Mar. Alacant.
De Ambrosio, L. & Segovia, E. (2000). Las praderas de Posidonia: importancia y conservación. Propuesta de WWF/Adena. FCM Preimpresión. S.L. Madrid.
Invers, O. & Manuel Ruiz, J. (2002). Impacte de l’activitat humana sobre les praderies de Posidonia oceanica. Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona (UB). L’Atzavara, vol. 10 (p. 71-81). Barcelona.
Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras. Boletín Oficial del Estado (BOE), 12 de diciembre de 2011, núm. 298, pp. 132711 a 132735.
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Telesca, L. et al. (2015). Seagrass meadows (Posidonia oceanica) distribution and trajectories of change. Scientific Reports volume 5, Article number: 12505. Italy.
AlgaeBase. Web [Consulta: 9 enero 2019]
Club d’Immersió Biologia. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Web [Consulta: 9 enero 2019]
Ojo a las invasoras. Web [Consulta: 9 enero 2019]
World Register of Marine Species (WoRMS). Web [Consulta: 9 enero 2019]
CONSERVACIÓN
Celdrán Sabater, M.D. (2011). Nuevas técnicas de reimplante con semillas de Posidonia oceanica. Revista Eubacteria, Nº26. Murcia.
De Ambrosio, L. & Segovia, E. (2000). Las praderas de Posidonia: importancia y conservación. Propuesta de WWF/Adena. FCM Preimpresión. S.L. Madrid.
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Save Posidonia Project. Web [Consulta: 25 diciembre 2018]
CARTOGRAFÍA
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.
Telesca, L. et al. (2015). Seagrass meadows (Posidonia oceanica) distribution and trajectories of change. Scientific Reports volume 5, Article number: 12505. Italy.
GALERÍA FOTOGRÁFICA
LEGISLACIÓN
De Ambrosio, L. & Segovia, E. (2000). Las praderas de Posidonia: importancia y conservación. Propuesta de WWF/Adena. FCM Preimpresión. S.L. Madrid.
Ruiz, J.M.; Guillén, J.E.; Ramos Segura, A. & Otero, M.M. (Eds.). (2015). Atlas de las praderas marinas de España. IEO/IEL/UICN, Murcia-Alicante-Málaga, 681 pp.